Sobre mi

Soc el Jordi Corbera Bachs. Vaig néixer a Badalona l'any 1982, ciutat on vaig tornar a viure el 2023 després de passar bona part de la meva vida a Sant Adrià de Besòs.

Vaig estudiar Química i em vaig llicenciar el 2006. Des del 2007 treballo en el món dels pigments, dedicat a la recerca i el desenvolupament. És una feina que m'agrada perquè satisfà la meva vessant més racional. Escriure, en canvi, alimenta una part completament diferent.

Sempre havia sentit la necessitat d'escriure. Durant molts anys, però, aquella necessitat només es traduïa en llibretes plenes de notes, reflexions i idees que mai acabaven de convertir-se en una història.

El 2013 vaig fer un curs d'escriptura creativa. Em va agradar molt, però encara faltaven uns anys perquè arribés el moment.

Aquell moment va arribar el 2 de maig de 2020.

Era el primer dia que podíem sortir després del confinament més dur de la pandèmia. Vaig anar a córrer pels voltants de les Tres Xemeneies de Sant Adrià. Feia temps que una escena em rondava pel cap i, aquell matí, sense saber ben bé per què, vaig sentir que havia arribat l'hora d'explicar-la.

Quan vaig tornar a casa vaig obrir un document de Word sense nom i vaig escriure la primera pàgina de la que seria la meva primera novel·la.

Des d'aquell dia ja no he deixat d'escriure.

El 2022 va arribar aquell correu electrònic que durant anys havia imaginat moltes vegades. L'editor i escriptor Sebastià Bennasar m'escrivia per dir-me que publicaria una de les meves novel·les. Aquella obra era Butsènit d'Urgell, un thriller rural, curiosament la tercera que havia escrit. Aquell missatge va convertir un somni molt antic en una realitat. El llibre va rebre una acollida magnífica, tant dels lectors com de la crítica, i em va donar la confiança per continuar aquest camí.

El 2026 ha vist la llum Sota la pell del torb, una novel·la ambientada durant la tragèdia del Balandrau. I mentrestant continuo escrivint. Perquè escriure ja no és només una afició: és una manera d'entendre la vida.

Amb els anys també he descobert una cosa curiosa: la felicitat no sempre arriba quan aconsegueixes una fita. Sovint apareix mentre camines cap a ella. Escrivint. Llegint. Passejant amb els meus fills. Compartint estones amb la família. O intentant entendre una mica millor aquest món tan estrany que ens ha tocat viure.

M'interessa la recerca del sentit de la vida. No perquè esperi trobar una resposta definitiva, sinó perquè crec que les preguntes adequades ens ajuden a viure amb més consciència. Potser per això escric. Les novel·les són una manera d'explorar persones, emocions, pors i decisions. D'entendre una mica més els altres i, de passada, entendre'm una mica més a mi mateix.

No sé on acabarà aquest camí. El que sí que sé és que continuaré escrivint mentre senti aquella mateixa il·lusió que em va fer obrir un Word sense nom un matí de maig de 2020. Perquè, al capdavall, escriure és la manera que he trobat de donar forma a les preguntes que em faig i de viure una mica més intensament aquesta aventura extraordinària que és la vida.