Sobre mi

Soc el Jordi Corbera Bachs, vaig néixer el 1982 a Badalona, on al 2023 he tornat per viure-hi després de passar gran part de la meva vida a Sant Adrià de Besòs.

L’any 2006 vaig acabar la llicenciatura en química i des del 2007 treballo en el món dels pigments, enfocat a la recerca i el desenvolupament.

Fins al 2022 les meves fites literàries havien estat guanyar un parell de premis als jocs florals de l’escola i haver estat seleccionat per participar al concurs de redacció de la Coca-cola 😊

Al 2013 vaig fer un curs online d’escriptura creativa. Sempre he sentit a dins la pulsió d’escriure, amb uns fruits escassos més enllà de notes en les meves múltiples llibretes i d’algunes entrades en un blog personal.

Feia uns anys que li donava voltes a la idea d’escriure una novel·la, però era una idea difusa, llunyana, gairebé un sospir d’idea. Pel camí han nascut dos nens preciosos i al bell mig dels dos és quan va arribar el dia D: el 2 de maig del 2020. Va ser el primer dia que vam poder sortir al carrer després del confinament dur. Vaig anar a córrer (si recordeu no es podia sortir si no era per fer esport) i el recorregut va passar als peus de les tres xemeneies de Sant Adrià. Una de les escenes que sempre em ballaven pel cap succeïa allà.

Quan vaig arribar a casa vaig encendre l’ordinador, vaig crear un word sense nom i vaig començar a escriure la primera plana de la que seria la meva primera novel·la.

Des de llavors no he pogut parar i he escrit tres novel·les. Com podreu deduir aquest impuls no va arribar en bon moment, amb un nen recent nascut i una nena de dos anys i mig... Així que només ha estat possible per una passió desconeguda. He gaudit tant escrivint! Em llevava a les cinc del matí i només podia pensar en escriure... En les parts finals de la novel·la no podia parar i demanava dies de festa a la feina per escriure...

I així hem arribat al 2022, quan es publicarà la meva primera novel·la gràcies al Sebastià Benassar. La novel·la es diu “Butsènit d’Urgell, un thriller rural” i es la tercera de les que vaig escriure.

Veurem si aquest “sobre mi” es queda aquí o el puc anar ampliant. El que és segur és que seguiré escrivint, perquè escriure ha omplert els possibles buits de la meva essència, quan escric històries em sento ple, em sento viu!