Bon dia, podeu demanar la novel·la en la vostra llibreria habitual amb aquestes dades:
Títol: Sota la pell del torb
A mi em va passar l'any 2021.
Un vespre, l'Anna em va dir:
—Has de veure aquest documental.
Va posar Balandrau, infern glaçat. Jo pràcticament no sabia què anava a veure.
Quan va acabar, em vaig quedar una estona assegut al sofà, sense dir res.
Em va impressionar la tragèdia del Balandrau, però sobretot la manera com s'explicava. Els testimonis, les emocions encara tan presents després de tants anys, la força amb què el Josep Maria Vilà recordava aquells dies... Tot transmetia una autenticitat que em va deixar completament atrapat.
I, sobretot, hi havia un pensament que no em marxava del cap:
Això ens podria haver passat a qualsevol de nosaltres.
Durant uns dies vaig donar-hi moltes voltes.
La primera idea que vaig tenir va ser escriure una novel·la negra ambientada enmig d'un torb. Era una història de ficció que utilitzava aquell escenari extraordinari.
Però, a mesura que hi pensava, vaig entendre que allò no era el que realment volia explicar.
El que em fascinava no era el misteri.
Era l'experiència humana.
Volia imaginar què sent una persona quan el món desapareix darrere d'una cortina blanca. Quan deixa de saber on és. Quan cada decisió pot ser l'última. Volia explicar aquella vivència des de dins, posar-me a la pell dels personatges i intentar entendre què significa lluitar contra un enemic invisible com és el torb.
Va ser aleshores quan vaig començar a documentar-me de debò.
Una de les primeres lectures va ser Tres nits de torb i un cap d'any, de Jordi Cruz. Em va semblar un llibre magnífic. Rigorós, emocionant i profundament respectuós amb les persones que van viure aquella tragèdia. Sense aquella feina de documentació, el documental, la pel·lícula i la meva novel·la probablement no existirien.
Aquest any també s'ha estrenat la pel·lícula sobre els fets: Balandrau, vent salvatge. M'encanta que una història així continuï generant interès, perquè forma part de la nostra memòria col·lectiva.
Hi ha llibres que expliquen els fets. Jo vaig voler explicar les persones.
La meva aportació, però, és una altra.
No he volgut explicar què va passar. Això ja ho han fet molt bé altres abans que jo.
He intentat explicar què es podia sentir mentre passava.
Aquesta és l'ànima de Sota la pell del torb.