Pensar està infravalorat

Sí, trobo en aquest moment de la història de la humanitat, pensar està infravalorat.

Estarem d’acord que vivim envoltats d’un soroll eixordador, ple d’estímuls constants que omplen cadascun dels minuts del dia en què no estem dormint. Sèries, pel·lícules, notícies i les mil i una coses que hem de fer per mantenir un ritme de vida excessiu i auto-imposat.

I per si això no fos poc, després hi ha el mòbil, la trampa mortal del mòbil. Diuen que el desbloquegem més de 100 vegades al dia i quan aquesta xifra no m’ha semblat gens exagerada m’he espantat. L’utilitzem per a tot, de GPS, de minicadena, d’ordinador, de llanterna, de llibre, de televisió, de banc, de càmera, d’agenda... Fins i tot alguna vegada l’utilitzem de telèfon!

Tanmateix, aquestes aplicacions no deixen de ser eines, el que converteix el telèfon mòbil en una trampa són les xarxes socials i el seu bucle infinit de fotografies, memes, reels i opinions alienes. A la mínima que la nostra híper-ocupada vida ens dona un respir, el primer que fem és desbloquejar el mòbil i començar a consumir la “distracció escombraries” que ens brinden les xarxes. Jo soc el primer de fer-ho, i quan duc una estona mirant gatets adorables, ensurts de desconeguts, discussions i acrobàcies varies ja han passat 20 minuts. Vint minuts preciosos que si acumules tot el que perdem en un dia poden convertir-se ben bé en una hora.

Ja no desocupem la ment ni durant les vacances: hem de viatjar cadascun dels dies per fer-nos fotografies en llocs originals, menjant les viandes més delicioses i exòtiques als millors restaurants del planeta. Però el més important és no oblidar de penjar-ho tot amb uns quants filtres a les xarxes socials i un “pasándolo mal” titulant la foto.

Bé, deixem-‘ho estar, crec que sabeu del que parlo oi? Així doncs, aquest ritme de vida no és fàcil de dur i tard o d’hora és possible que ho haguem de pagar si no hi posem algun remei. Cada dia les consultes de psicòlegs i psiquiatres tracten més ansietats i depressions, no estic dient que siguin causades per les distraccions, però potser sí que podrien ser causades per allò que ens prenen les distraccions, que és temps per a nosaltres mateixos.

El gran remei que ens ofereixen contra aquesta pandèmia és el mindfulness i creieu-me, no tinc res en contra del mindfulness, de fet m’agrada, el considero necessari i el practico de tant en tant en petites dosis que em cauen molt bé. L’únic problema del mindfulness és que sembla que avui en dia sigui l’únic remei viable i aquest missatge ha fet molt de mal. Hi ha gent incapaç de meditar, gent a la que lluny de calmar-li l’ansietat, meditar li’n genera més. No és gens fàcil meditar i això causa frustració davant unes expectatives inflades per mitjans i xarxes.

I pensar? On queda el pensar? Ja no pensem mai! És increïble! Pensar és molt més fàcil que meditar, és gratuït! I si ho féssim més, tot ens aniria una mica millor. Per què no ho fem doncs?

Molts ho negaran, però a la que ens quedem a soles amb nosaltres mateixos sense distraccions ens entra una espècie de pànic íntim, de seguida busquem el mòbil a la butxaca. Si no hi és, busquem una TV o una tauleta, si tampoc hi són comencem a incomodar-nos. Veient que no queda més remei busquem un llibre o algú amb qui parlar, però si no hi ha res col·lapsem i ens veiem obligats a pensar, o el que és el mateix, a parlar amb nosaltres mateixos.

I si ho féssim conscientment? I si hi dediquéssim un temps per decisió pròpia? Hi ha moltes maneres de pensar, avui em centraré en dues:

Parlar amb nosaltres mateixos

Això es pot fer en silenci o parlant en veu alta, jo recomano la segona opció ja que ajuda a evitar les distraccions. Tot i que es pot fer en qualsevol lloc, jo acostumo a fer-ho passejant o assegut enmig de la natura. Quan no puc allunyar-me de la ciutat, ho faig davant del mar.

I de què carai parlo amb mi mateix? Com començar? Doncs el més fàcil és arrencar fent-te una sèrie de preguntes, us deixo alguns exemples però n’hi ha infinits. Us asseguro que si no ens limitem a contestar amb monosíl·labs i desenvolupem les respostes, la conversa ens durà a llocs interessants.

• Com estàs?
• Ara que tens X anys, t’agrada la teva vida?
• Per què dones les gràcies a la vida?
• Quins problemes tens ara mateix? Com els podries solucionar?
• Com creus que va la teva vida en les diferents facetes? (Laboral, amistat, família, hobbies, espiritual...)

Ja per als més avançats podem anar uns passos més enllà i repassar els moments més foscos de la nostra vida: aixecar les catifes, acceptar i perdonar-nos. Al tanto que aquest procés és dolorós.

També és molt interessant filosofar sobre allò que dóna sentit a la nostra existència.

Estic segur que conforme passin les sessions sentireu el poder curatiu de pensar i com fer-ho ens ajudarà a progressar en la nostra vida.

Pensament lliure

Perfecte per a unes vacances o un cap de setmana tranquil. Aquí el que reivindico és el dret a avorrir-se, a badar, a no fer res i permetre que els nostres pensaments flueixin lliurement.

Ens podem estirar al llit, mirar el sostre, el cel, el mar o els núvols. Podem mirar-nos els dits i les mans, palpar-nos, respirar.

El que hem de fer és enviar el cervell al pati, deixar-lo sense pressions que jugui, que circuli per on vulgui i observar on va a parar. En qualsevol moment podríeu descobrir un tresor d’idees ocultes. D’això se’n diu creativitat i quan acabem d’avorrir-nos podem apuntar el que n’haguem tret.

 

Hi ha infinites possibilitats, a mi m’agrada combinar una meditació breu per asserenar el cervell i just després començar a pensar. No hi ha dogmes, no cal fer-ho cada dia ni hi ha un temps mínim necessari. Simplement opino que és bo fer-ho de tant en tant, baixar-nos del tren de la nostra vida i observar-la des de fora.